Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   
   

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2005 de la Informació Geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) el proppassat dia 27 de desembre de 2005 [DOGC núm 4543 - 03/01/2006]. El coneixement dels detalls d'aquest nou instrument legislatiu, més enllà de la lectura atenta del seu articulat, havia d'atraure, necessàriament, la comunitat dels professionals i estudiosos del territori de Catalunya. És per aquesta raó que la Societat Catalana de Geografia (SCG) i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), filials de l'Institut d'Estudis Catalans, van convidar dos dels seus artífexs més significats per a explicar-la als seus associats i al públic interessat.

La resposta a la convocatòria de la sessió informativa sobre la Llei, fixada per a dimarts dia 14 de març de 2006, va fer bona l'expectativa. Un auditori prou nombrós va seguir amb interès els comentaris, glosses i interpretacions dels senyors Oriol Nel·lo, Secretari General per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), i Jaume Miranda, director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Varen ser presentats pel Dr. Joan Vila-Valentí, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, qui es felicità, en nom del President de l'IEC, per la celebració de l'acte en la mida que enllaça la institució amb la

 

El professor Joan Vilà-Valentí, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, al bell mig, presidí una taula paritària. Asseguda, a la seva dreta, Margarida Castanyer, presidenta de la SCOT; a la seva esquerra, Maria Dolors Garcia Ramon, presidenta de la SCG. A l'extrem esquerre, Jaume Miranda, director de l'ICC; a l'extrem dret, Oriol Nel·lo, secretari general per a la Planificació Territorial del DPTOP de la Generalitat de Catalunya. Foto: Marta Cervera.

dinàmica social catalana. Així mateix, la Dra. Ma. Dolors Garcia Ramon, presidenta de la SCG, en donar la benvinguda als dos ponents va destacar la llarga relació que han mantingut, i mantenen, amb la SCG i la SCOT.

La intervenció d'Oriol Nel·lo s'aplicà a destacar el marc legislatiu i d'actuació política del Govern de la Generalitat de Catalunya en els dos darrers anys envers la dotació, desplegament i aplicació dels instruments adients per a la intervenció en el territori. Ho va detallar en dues vessants. L'una, la legislació pròpiament de caràcter territorial, amb l'engegada dels Plans Territorials i Directors d'àmbit supramunicipal i regional, els plans de comarques de Muntanya, els dels rodals de diverses ciutats mitjanes i el d'ocupació del litoral. L'altra, la legislació sectorial referida a matèries que incideixen de manera determinant en la configuració del territori: la llei d'Urbanisme, la de rehabilitació i cohesió social dels barris i la del Paisatge.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau; Serra Batiste, Josep (2006): "De la presentació de la Llei d’Informació Geogràfica. Resum de l’acte celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans, IEC (14 de març de 2006)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S93571.htm

Superat això, va enfocar la recta final de la seva intervenció per a enaltir el paper de la Llei de la Informació Geogràfica i de l'ICC en l'escena descrita, ben lluny de la d'un figurant de tercer ordre. De bracet amb la Llei de l'Institut Geològic de Catalunya, desmembrat ja de l'ICC, hi tenen un lloc de primera fila com a instruments fonamentals per al coneixement del territori en el qual, i per al qual, es concreten les actuacions governamentals a través de la ciutadania. Amb això, la nova Llei va quedar servida i a punt per a la seva anàlisi.

Com ja hem insinuat més amunt, l'objecte de la sessió no era pas efectuar una lectura pormenoritzada de la Llei. La intervenció de Jaume Miranda, doncs, va complaure's en el comentari, la glossa i la interpretació per mitjà d'una seqüència de flaixos molt brillant. Ho va fer en tres topants: en el de la història i

 

objectius de l'ICC, en el de la racionalització de la informació geogràfica i en el de les comeses dels òrgans de direcció que la Llei institueix.

Amb la nova Llei, en paraules textuals del seu director, l'ICC canviarà de pell. Tot i això, va destacar l'encert i la vigència de dues de les grans opcions fundacionals de l'ICC: la configuració de l'Institut segons el model dels Serveis Geogràfics Nacionals i no com a simple òrgan administratiu, i l'adopció del 1: 5 000 com a escala bàsica de cobertura del territori de Catalunya. Amb el testimoni dels fets i realitats aconseguides, Miranda va remarcar l'activitat de mesurament del territori com la funció fonamental de l'ICC, allò que permet reflexionar-hi i actuar-hi. És per això que el desenvolupament de tecnologies el més avançades possible, l'esforç permanent en posicionament geodèsic i l'acumulació de materials geogràfics a la Cartoteca han estat uns trets caracteritzadors dels vint-i-quatre anys d'història del servei.

La renovació del marc legal permetrà aprofundir la voluntat de racionalització de la informació geogràfica produïda i servida per l'ICC. Aquest és un topant el lema i objectiu del qual haurà de ser, d'ara en endavant, la immediatesa de l'accés de l'usuari a la documentació. Això, segons Miranda, només podrà aconseguir-se mitjançant l'aplicació dosis exhaustives d'estandarització i d'interactivitat als productes. La gratuïtat ha de ser completa. En altres paraules: allò que no és a la Xarxa, no existeix. El nou web de l'ICC ja és en marxa i s'hi concretaran les mesures empeses.

L'òrgan cabdal per al bon ordre d'aquest abocament abrandat vers el futur serà la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya (CCCC) instituïda per la Llei de la Informació Geogràfica i de l'ICC. La seva composició, a parts iguales de la Generalitat i dels ens locals catalans, permet endevinar les seves funcions a la bestreta.. Tanmateix, Jaume Miranda les resumí en cinc. En primer lloc, haurà de validar les normes d'estandarització de la informació geogràfica produïda a

 

Catalunya en la perspectiva del seu ús universal. En segon lloc, haurà d'elaborar el Pla Nacional de producció en un context de superació de compartiments estancs entre les diverses administracions. D'això en segueix l'objectiu de garantir la disponibilitat indiscriminada de les dades IDEC-INSPIRE i difondre-la a tots els nivells i àmbits d'intervenció en el territori. En quart i cinquè lloc, finalment, haurà de fer el seguiment del Registre de Cartografia de Catalunya i vetllar per l'increment de l'eficiència del sistema informatiu del territori: fer més i gastar menys.

La intervenció del director de l'ICC, atesa la inevitable brevetat d'aquest tipus de presentacions, potser hauria hagut d'alleugerir les glosses de la feina feta per aprofundir més en alguns dels reptes de futur, i en com les previsions de la nova Llei permetran abordar-los. Així, es van despatxar en fugaces imatges i telegràfics comentaris qüestions com la cartografia urbana 1: 1 000, les guies de carrers o els grafos linials de carrers, carreteres i camins, instruments tots ells fonamentals per al desplegament, sovint amb l'ajut de les tecnologies més noves, d'aplicacions vinculades a molts diversos àmbits dels serveis públics i privats. En concret, no es va fer cap referència a la necessitat -punyent i urgent, ateses les greus mancances en aquest sentit- d'avançar de forma coordinada amb l'Institut d'Estadística de Catalunya en l'establiment dels sistemes i estàndars oficials de geo-referenciació, i les corresponents bases d'informació, que permetin elaborar, a partit de bases de dades alfanumèriques, explotacions territorials i mapificacions detallades d'informacions de caràcter socioeconòmic i de molts altres tipus.

Acabada la dilatada intervenció de Jaume Miranda, encara hi hagué temps perquè un parell d'assistents formulessin qüestions i demanessin aclariments als ponents. Satisfets uns i altres, la presidenta de la SCOT, Dra. Mita Castañer, va cloure l'acte amb unes breus paraules per a expressar la satisfacció de la SCOT i la SCG per la celebració de l'acte i agrair la concurrència del públic i dels ponents.
[Pau Alegre / Josep Serra]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
20 de març de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat