Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

El contingut de la conferència pronunciada pel doctor Pedro Reques ahir dijous dia 26 de gener a l'IEC va consistir en la descripció i avenç de conclusions d'un projecte de recerca que ell mateix dirigeix en el Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Cantàbria, centre en el qual professa. El projecte pretén posar de relleu els reptes i atzucacs enfilats en la relació prou viva entre la universitat i el territori a l'Espanya actual. Com va remarcar el conferenciant, el creixement experimentat per l'àmbit universitari d'Espanya en els darrers quaranta anys, en tots els ordres de la seva complexa realitat, ha transformat una entitat elitista, limitada a unes poques ciutats i estaments, en una empresa de serveis, els educatius al capdavant, disseminada al llarg i ample de la geografia. Tanmateix, la recessió demogràfica derivada del tobogan de la natalitat, la supressió dels districtes d’ensenyament i la inserció en l'espai educatiu superior europeu són factors de canvi de darrera hora, gairebé reptes i atzucacs, mereixedors d'una especial atenció per a procurar la seva superació sense traumes en l'esdevenidor.

El projecte recolza el seu desplegament en els corrents de pensament geogràfic més difosos en la contemporaneïtat. Són diversos els autors i les escoles que han analitzat la relació de la universitat en el territori, de com s'hi emplaça i de com el modifica a diverses escales: des de l'estudi de l'urbanisme de la ciutat universitària fins als dels fluxos d'estudiants en la globalitat. El marc teòric de la recerca exposat pel professor Reques s’obre en la formulació d'hipòtesis en la perspectiva de mudar la documentació disponible, prou abundosa, en informació contant i sonant amb la qual es puguin prendre decisions en el marc de la planificació del territori, finalitat darrera de la recerca.

Entremig d'aquell alfa i omega, l'anàlisi de documentació de base és recolzada mitjançant el seu enregistrament i tractament sistemàtic en un Sistema d'Informació Geogràfica apte per a produir els materials adients per a la modalitat de reflexió proposada: taules, mapes,

 

experimentació modelística, etc. Més endavant, els assistents vàrem poder comprovar la gran qualitat d'aquest estri a través de les mostres, en nombre ben generós, projectades i comentades a bastament pel conferenciant. No cal pas amagar la il·lusió amb la qual es va referir a la propera publicació de l'Atlas digital de la España universitária com a resultat tangible d'aquesta fase de la recerca. Caldrà estar amatent a la seva aparició per a poder-nos-hi esplaiar.

Presentat l'entramat teòric i metodològic de la recerca, el conferenciant va embastir la segona part de la dissertació amb la projecció, a ritme galopant però no pas frenètic, d'una bona colla de mapes demostratius dels desajustaments que experimenten les 68 universitats repartides en 213 campus arreu d'Espanya. La demostració de la conversió de les universitats en centres de serveis va fer l'efecte d'un tastet immillorable: ben bé un vuitanta per cent de la població viu a menys de 25 quilòmetres d'un centre d'ensenyament superior. I, tot seguit, el professor Reques es preguntava: amb aquesta proliferació podem fer via cap a una universitat d'excel·lència? Ha comportat un reequilibri del territori?

Amb aquestes preguntes en l'ambient, es féu palès el desajustament de la localització de les diverses branques de l'ensenyament universitari en relació amb l'estat i dinàmica del mercat de treball. En aquest context, una bateria de mapes sobre la relació entre oferta i demanda, positiva o negativa, o sia de si sobren o falten places per titulació i universitat va ser prou aclaridora. Fins i tot, va permetre endevinar oposicions i complementarietats geogràfiques significatives. Altres indicadors de desequilibris vingueren a reblar aquesta conclusió provisional de la recerca. El de l'envelliment del professorat funcionari de les universitats més llustroses, autèntic atzucac que tenen plantejat a pocs anys vista, respecte del majoritàriament jove a les més tendres; el de la mobilitat dels estudiants com a possible indicador de qualitat i la conformació d'àrees d'influència molt contrastades; el de generació de recursos d'autofinançament, i altres.

 

 

El doctor Pedro Reques va cloure la seva intervenció amb el desplegament d'un ventall de conclusions crítiques sobre l'avenir de la implantació de les universitats al territori en base a la documentació analitzada. Val la pena retenir-ne una, potser la que va colpir més pregonament l'auditori: la multiplicació de campus universitaris no ha contribuït en el reequilibri del territori. Per dur que pugui ser, com el mateix conferenciant va reconèixer expressament, caldrà maldar per les polítiques adients de redreç. La bastida que ofereix el treball del seu equip és prou sòlida. [Pau Alegre, 27 de gener de 2006]

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2006): "Universitat i territori a Espanya: reptes i atzucacs. Ressenya de la conferència de Pedro Reques a la Societat Catalana de Geografia, SCG (26 de gener de 2006)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S93491.htm

[Fotografia d'E. Bertran]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
27 de gener de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat