Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Les persones que es van trobar el passat dia 14 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Pere Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans, van poder gaudir d'una jornada molt interessant de la mà de la presentació del llibre El modelo Barcelona: un examen crítico, d'Horacio Capel (Barcelona: Serbal, 2005; 119 p.). L'acte, que s'emmarca dins de les activitats programades per la Societat Catalana de Geografia per al curs 2005-2006, va estar presidit per Ma. Dolors Garcia, presidenta d'aquesta institució, i Joan Vilà, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Així mateix, va comptar amb la participació de Jordi Borja, geògraf i urbanista, de Josep Ma. Montaner, catedràtic de composició arquitectònica de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, i del mateix Horacio Capel.

Abans de donar la paraula a les tres persones encarregades de comentar breument el llibre, Maria Dolors Garcia Ramon i Joan Vilà-Valentí van fer referència a la trajectòria professional d'Horacio Capel. Catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Barcelona, Horacio Capel s'ha dedicat, des de principis de la dècada de 1960, al món de la

  D'esquerra a dreta: H. Capel, Ma D. Garcia, J Ma Montaner, J. Vilà-Valentí i J. Borja; fotografia d'E. Mendizàbal

investigació en Geografia Humana i en Geografia Urbana en particular, temàtica sobre la qual ha publicat un ampli ventall de llibres i articles científics i de divulgació popular; a més, Horacio Capel ha desenvolupat una important activitat editorial, més enllà de la seva condició com a director de les revistes Geocrítica i Scripta Nova. Revista electrónica de Geografía y de Ciencias Sociales, i ha dirigit un extens repertori de memòries de recerca i de tesis doctorals.

Al llarg de la seva intervenció, Jordi Borja va fer referència a l'estructura, el contingut i la complexitat que caracteritza el llibre d'Horacio Capel. I és que les 119 pàgines que integren aquesta obra estructurada en 17 capítols no contraresten la capacitat de l'autor per aprofundir sobre les polítiques urbanes i els moviments socials que s'han desenvolupat a Barcelona d'ençà l'any 1979, amb la restauració de la democràcia. Segons Jordi Borja, Horacio Capel és capaç de transmetre i de donar a conèixer el trànsit que s'enregistra a Barcelona amb la celebració dels Jocs Olímpics, d'un urbanisme públic que respon a necessitats socials a un urbanisme privat, artífex de la transformació i l'embelliment de la ciutat per al capital, posant de relleu la versió de l'administració local, la seva pròpia lectura crítica i la visió d'altres autors al voltant d'aquest canvi de filosofia en la construcció de la Barcelona Contemporània o Postindustrial.

Josep Maria Montaner va qualificar El modelo Barcelona: un examen crítico com una reflexió crítica, valgui la redundància, sobre l'urbanisme barceloní i va centrar el seu discurs sobre tres capítols de l'obra on considera que l'aportació d'Horacio Capel és especial i extraordinària. És el cas dels capítols set, vuit i dotze, encapçalats sota els títols Ciudad

 

compacta frente a ciudad dispersa; Plazas, jardines y parques urbanos y metropolitanos i La regeneración del centro urbano y el patrimonio histórico. D'acord amb la seva opinió, en un context general de difusió de models, en què el model Barcelona s'ha exportat a altres països d'Amèrica Llatina, Horacio Capel posa de relleu l'egocentrisme territorial, i per extensió la manca de perspectiva i projecció metropolitana; les debilitats ambientals i la idea confusa, poc madurada i reduccionista de patrimoni històric que envolta el model Barcelona.

Després d'agrair a Maria Dolors Garcia Ramon, la invitació feta per la Societat Catalana de Geografia a presentar el seu darrer llibre, de mostrar la seva satisfacció davant l'assistència a l'acte de Joan Vilà-Valentí i de donar les gràcies a Jordi Borja i a Josep Maria Montaner per acceptar a comentar El modelo Barcelona, un examen crítico, Horacio Capel va passar a explicar el significat de l'expressió el model Barcelona i va criticar obertament la visió que tenen els arquitectes, i en especial Oriol Bohigas, sobre aquest model.

Segons Horacio Capel, el model Barcelona és un concepte que fa referència a una determinada forma de construir i de fer ciutat, definida al voltant de dos aspectes claus d'aquest procés: l'urbanisme i la participació ciutadana. El model Barcelona és el reflex, en l'actual context socioeconòmic, d'un urbanisme poc transparent, dissenyat aparentment de cara al capital i d'esquena a les necessitats i al

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Nasarre Vázquez, Ester (2005): "El modelo Barcelona: a propòsit de la presentació. Ressenya de l’acte a la Societat Catalana de Geografia, SCG (14 de desembre de 2005)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S93411.htm

 

diàleg amb la ciutadania, d'un urbanisme antònim a la idea de ciutat com a ciutat de tots i de ningú, d'un urbanisme que contraresta els símbols d'identitat heretats d'una Barcelona passada i que transforma el paisatge urbà en un paisatge importat, global, banal i poc integrat amb els espais circumdants. El model Barcelona, en definitiva, va més enllà de ser únicament una metodologia urbanística, tal com considera Oriol Bohigas, basada en la concepció de l'espai públic com a espai col·lectiu, de projectes urbanístics que responen a les necessitats dels barris i que aposten per la reconstrucció de la ciutat existent.

Intel·lectual, estimulant i polèmic. Tres conceptes que va utilitzar Maria Dolors Garcia Ramon per presentar El modelo Barcelona: un examen crítico. Tres conceptes que defineixen alhora, la jornada que es va viure el passat dia 14 de desembre a la Societat Catalana de Geografia, i que inciten per altra banda, a la lectura del darrer llibre, per ara, d'Horacio Capel. [Ester Nasarre]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
24 de desembre de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat