Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

En una ocasió, Lluís Casassas va proposar al públic assistent a una conferència seva la següent qüestió: "El Lluçanès diuen que no és una comarca. Em voleu dir què és, doncs, una comarca?" Aquesta pregunta va guiar la sortida d'estudi que la SCG va realitzar al Lluçanès el 22 d'octubre de 2005. Certament fa de mal dir que un territori amb la personalitat física, històrica i humana del Lluçanès, un país amb un nom tan arrelat en el sentiment de la gent, no sigui comarca oficial. Territori de muntanya a cavall de les fondes clotades excavades pel Llobregat i el Ter, el Lluçanès constitueix un altiplà excavat principalment per la riera Gavarresa i netament delimitat per cingleres per la banda de Vic. Demarcació eclesiàstica històrica (deganat medieval), fou també sotsvegueria des de 1611 i fins la Nova Planta. El Lluçanès fou assenyalat com a comarca per la gran majoria d'estudiosos del fet comarcal, com ara Font i Sagué, Torras i Ferreri o Pere Blasi. El 1931, onze municipis afirmaven pertànyer al Lluçanès; sis d'aquests van demanar el reconeixement de la comarca l'any 1987.

 

El repartiment del Lluçanès entre Osona (11 municipis), Bages (1) i Berguedà (1) en la divisió comarcal de 1936 (i de 1987) ha estat justificat per la seva minsa població (pròpia d'un territori de muntanya mitjana), la manca d'un centre urbà que pugui competir amb els centres comarcals veïns (Prats té 2.700 hab.) o la manca de cohesió funcional (tot i que el Lluçanès constitueix un mercat laboral i està reconegut com a demarcació sanitària i d'ensenyament secundari). Però fins i tot defensant un criteri restrictiu en el nombre de comarques administratives, Pau Vila admetia que el Lluçanès era una comarca "pròpiament dita, si bé secundària". L'Informe Roca (gener de 2001) proposava algunes noves comarques com ara el Moianès, però per al Lluçanès només reconeixia el caràcter excepcional de subcomarca dins Osona; lògicament això va ser percebut com un greuge i immediatament

 

 

es constituïren l'activa plataforma El Lluçanès és comarca i el Consorci de Municipis del Lluçanès. Els 13 municipis del Consorci apleguen 8.186 habitants (més que dues comarques pirinenques) i 368 km2 (més superfície que 6 de les comarques actuals).

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Burgueño Rivero, Jesús (2005): "Les altres comarques: de la sortida al Lluçanès. Notícia de la sortida d’estudi de la Societat Catalana de Geografia, SCG (22 d’octubre de 2005)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S93261.htm

El nostre recorregut pel Lluçanès s'inicià a Sant Feliu Sasserra, tot visitant l'Ajuntament, palau d'elegant façana renaixentista que fou Casa del Consell i Jurats del Lluçanès. Allà es

 

 

Panoràmica del Lluçanès, amb el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol al fons, des del castell de Lluçà.
Fotografia d'E. Bertran.

conserva un atles parcel·lari de 1863, el Plano geométrico estadístico del distrito municipal de San Feliu Sacerra, realitzat pel director de camins veïnals Leandre Pons. El professor Francesc Nadal comentà les particularitats i interès d'aquesta obra, com ara que sigui un dels pocs mapes d'aquest tipus en què s'afegiren dades edafològiques. Cal observar que una part significativa dels assistents a la sortida havien participat els dos dies anteriors a unes jornades d'història de la Cartografia cadastral a Espanya (segles XVIII-XX), celebrades a l'Institut Cartogràfic de Catalunya.    seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
31 d'octubre de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat