Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

<<< retrocedir   A Síria, les ciutats es disposen meridianament, de nord a sud; s'emplacen en els confins de les dues modalitats d'activitat humana. Unes són situades en el contacte entre la terra i el mar, o sia els ports: Tir, Sidó; Tir havia capitalejat, era la ciutat principal en temps de Sant Jeroni; Sidó també havia estat una ciutat de gran abast i els poemes homèrics la relaten amb honors d'una gran capital a l'època; seguirem amb Beirut, la qual ha esdevingut la gran ciutat de 150.000 habitants, capital de la nostra Síria actual, i amb Trípoli, el paper de la qual no és menor, o amb Biblos, l'antiga Djebai --cap a l'any mil era la ciutat més gran de la regió; més cap al nord, Latakia, l'antiga Laodicea, i Antioquia, una ciutat de 300.000 habitants, on es va constituir la primera església cristiana separada decididament de la sinagoga; i encara, Alexandreta amb un port obert a un gran avenir.

Heus ací, doncs, un rosari de ciutats que posen en contacte l'activitat del rerepaís amb el mar. En paral·lel amb aquestes ciutats costaneres, tenim les ciutats situades en els marges del desert: Damasc, seguit de Baalbek, atès que una gran part de l'Antilíban és sotmesa a la influència del desert, d'Homs, d'Hama, d'Alep, que de ser la ciutat comercial més important de l'Àsia turca pateix avui a causa de les divisions polítiques imposades en la seva àrea d'influència, malgrat romandre com una molt gran ciutat comercial i de negocis. [...]

L'aparició d'aquests grans centres urbans és més aviat per raó de la circulació dels nòmades que no pas pel poblament rural, tan esmicolat. La ciutat va lligada amb el gran nomadisme que us he descrit, molt més que no pas amb la petita explotació agrícola pobletana que s'encabeix en petits nuclis autosuficients. És per això com ens podem explicar la presència d'aquestes grans ciutats a la vora del desert: Damasc amb 250.000 habitants, Alep amb els seus 200.000, per bé que ambdues hagin sobrepassat els 300.000 o els 400.000 en èpoques pretèrites. Són ciutats marginals per excel•lència: han viscut ensems del gran nomadisme i de comarques conreades per regatge.

 

Ens hem d'acarar amb aquesta veritat geogràfica per a comprendre el destí de Palmira.

Avui, Palmira no passa de ser un petit nucli amb un grapat d'habitants, perdut en la immensitat del desert, a sis dies de l'Eufrates, a sis dies de la Mediterrània i a sis dies de Damasc. Com s'entén que, allunyada de tot, al costat d'una petita font, la mateixa de sempre, però de la qual no es disposa avui tan traçudament com es disposava en l'antiguitat; com s'entén que s'hi vagi poder establir la capital d'un veritable imperi, l'imperi palmirenc, efímer certament, però que ha existit de totes passades? Com s'entén que hagi pogut sobreviure, en ple desert, en un escenari tan adust, tan hostil a qualsevol activitat humana, una ciutat que no baixava dels 200.000 habitants?

Aquest problema no es pot resoldre d'altra manera sinó és per la raó que tot just acabo d'indicar. Era una ciutat que estava lligada al gran nomadisme, allunyada, molt més allunyada com no ho eren Damasc i Alep.

Seguidament us transportaré fins al desert, us mostraré les ruïnes descobertes per un comerciant anglès vingut d'Alep l'any 1678 les quals emocionaren l'opinió pública europea de l'època, l'opinió francesa en particular. Va ser després d'aquesta descoberta quan La Bruyère va escriure els seu famós passatge sobre el destí de Zenòbia, darrera de les seves reflexions sobre el ric Gnathon, per mostrar la fragilitat dels negocis humans. Tot seguit veurem aquesta fragilitat la qual és, tanmateix, bona prova d'una grandesa molt vigorosa.

[Aplaudiments]

[Projeccions]

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Brunhes, Jean (1929): "Una lliçó sobre Síria. Versió catalana de Pau Alegre (18 d’abril de 2005)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S92741.htm

 

[Introducció i extractes recollits en el catàleg de l'exposició: Autour du monde: Jean Bruhnes, regards d'un géographe, regards de la géographie (Boulogne, Hauts-de-Seine: Musée Albert Kahn i Conseil General Hauts-de-Seine, 1993; 347 pp. ISBN: 2.906 599.13.1), pp. 285-294; versió catalana de P. Alegre, abril de 2005. Fotografies de la ciutadella d'Alep i de les ruïnes de Palmira recollides en fulletons turístics. Mapa (1629) reproduït per gentilesa de la Cartoteca de Catalunya]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
18 d'abril de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat