Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

La conferència corresponent al mes de març d’enguany va ser impartida pel professor Onofre Rullan del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears. El tema, la construcció territorial de Mallorca, ha estat objecte d’un llibre el contingut del qual va merèixer l’atorgament per part de l’Institut d’Estudis Catalans del Premi Solé Sabarís de Geografia l’any 2002. La conferència s’estructurà de manera parella a la del llibre, això és en tres parts: les fronteres que demarquen la natura, la construcció de l’artifici territorial i les fronteres que demarquen la natura i els humans amb unes conclusions de futur. La projecció de nombrosos mapes i diagrames extrets d’aquella obra varen reforçar, encara més, l’interès i l’atenció que va suscitar l’exposició oral de gairebé hora i mitja de durada. La seva ressenya no es pot pas despatxar amb un parell de paràgrafs!

En la primera part, el professor Rullan exposà la trajectòria de l’illa d’ençà la seva individualització física respecte del continent. Ja fa més de dos milions d’anys que el mar la separà de la Península Ibèrica i d’Àfrica. La insularitat respecte de Menorca és més recent, de l’època postglacial, uns tres o quatre milers d’anys enrera. Rullan completà la història del modelat morfològic de Mallorca -la serra, el

 

pla i els turons- amb sengles notes sobre la potència, veritablement notable, del gradient climàtic i del predomini de l’alzina sobre el roure en el domini biogeogràfic.

La construcció dels paisatges culturals mallorquins s’inicià cap el 2.500 a.C., més o manco, amb l’arribada dels primers humans. L’afaiçonament del territori a les necessitats i dèries humanes es pot dividir en dues grans fases. Rullan usà el símil dels dos grans paroxismes orogènics del relleu: l’hercinià i l’alpí. Mentre que del primer es conserva ben poca cosa, del segon encara experimentem les conseqüències. En altres paraules, si dels processos d’instal·lació d’aquells primers pobladors i de l’empremta cultural fixada en el territori pels romans no n’ha restat gairebé res, altra cosa succeeix amb els processos i les empremtes deixades pels pobladors del darrer mil·lenni.

Segons el conferenciant, d’ençà l’any 903, data en la qual l’illa de Mallorca s’incorporà a l’òrbita del món musulmà, i fins a l’actualitat, les transformacions del seu territori poden classificar-se per la successió de quatre grans etapes: la musulmana fins el 1229 amb l’arribada de l’host de Jaume I; la catalana fins a la nova planta borbònica de 1715; l’espanyola fins el 1955, quan el negoci turístic començà a ser significatiu; i l’europea d’aleshores ençà.

L’empremta ramadera i el model de poblament agrupat en llogarets és encara viu en aquells sectors de l’illa en els quals ha perviscut el paisatge basat en el regadiu. La feudalització va comportar profunds canvis en el sistema jurídic i l’estructura de la propietat. La materialització de la renda feudal, la dels senyors directes del territori, va accelerar la cerealització del camp mallorquí. D’un paisatge, l’islàmic, caracteritzat per esquitxos de regadiu en un oceà de bosc es passà a un altre, el feudal, de clapes de bosc en un mar de cereal. Tanmateix, aquesta nova forma d’extracció i apropiació de la renda de la terra hauria d’haver ajudat, d’una manera o altra, a

 

trencar l’autarquia illenca. Les oliveres de tramuntana permeteren, a poc a poc, desenvolupar el negoci de l’exportació d’oli per a importar blat. Els intercanvis que, al capdavall, permetrien un increment significatiu del contingent demogràfic es desballestaren durant el segle XVIII, ja en plena fase espanyola. L’exportació de vi i de fruits secs en serien la base fins a la primera meitat del segle XX.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2004): "De la natura, la història i les fronteres de Mallorca. Ressenya de la conferència d’Onofre Rullan a la Societat Catalana de Geografia, SCG (24 de març de 2004)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S91661.htm

La tercera part de la conferència va consistir en unes pinzellades sobre la darrera fase de construcció dels paisatges culturals de l’illa, l’europea, barrejades amb al·lusions a la comarcalització –la del professor Rosselló de 1964 al capdavant-, la fugissera presa de consciència de la diversitat d’un territori limitat, i de les transformacions de la base econòmica que ho ha fet possible. Tot plegat sense oblidar les referències als canvis experimentats per Ciutat de Mallorca com havia anat fent en l’exposició de les etapes anteriors.

A partir de la modernització econòmica que va suposar el pla d’estabilització de finals dels anys cinquanta, la base de les exportacions illenques es modificà substancialment. El turisme ha estat el producte estel·lar d’exportació de la darrera etapa i que encara dura. Des de la fase hotelera fordista fins a la de construcció generalitzada, passant per la dels apartaments, l’activitat turística s’ha emmotllat sense gaires problemes als canvis productius globals. El seu impacte en el territori i en la societat ha estat i és enorme. El professor Rullan el resumí com el pas de les orogènies a un terratrèmol de gran magnitud. El creixement espectacular del nombre de vols regulars que relliguen l’illa amb el Nord, per sobre ja del de charters, fa pensar que Mallorca, potser, ja és un barri suburbial d’Europa. [pau alegre]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
30 de març de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat