Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   
 

Aquesta obra constitueix una aportació molt important al coneixement del nostre territori, de les Illes Balears. Es tracta d’un magnífic treball de recopilació i descripció dels genèrics relatius als noms de lloc que per primera vegada abraça d’una manera exhaustiva tot el territori balear. Centrada en un camp interessantíssim com és el dels noms de lloc o topònims, representa un treball dificultós per la gran amplitud territorial que comprèn i per la profunditat i el rigor que han fet que el Dr. Antoni Ordinas hagi hagut d’utilitzar la seva gran capacitat per sintetitzar, classificar i tipificar uns cinquanta mil topònims que particularment presenten una gran diversitat i riquesa d’interpretació i que constitueixen la base de la seva recerca.

La tasca d’Antoni Ordinas ha estat prou complexa. El fet de ser geògraf li ha donat certs avantatges en relació a una tasca més fàcil de localització cartogràfica dels noms de lloc [codirector del recull toponímic del Mapa Topogràfic Balear amb Climent Picornell], però a la seva anàlisi també ha hagut d’intentar ser historiador i, fins i tot, lingüista. Tot per entreveure els efectes del pas de les distintes cultures i de l’evolució de la societat que han donat lloc a successius canvis socioterritorials amb reemplaçaments, substitucions, alteracions i modificacions dels topònims emprats a cada època. Perquè la major part dels noms de lloc no es queden fossilitzats, sinó que evolucionen amb el temps d’acord amb els estils de vida de la societat que es va implantant a cada moment a les nostres Illes. Aquesta era una de tantes de les dificultats de l’aquesta obra, entrebanc que l’autor ha superat i resolt de manera ben brillant en intentar conjugar la geografia, la filologia i la historia.

D’altra banda, l’obra d’Antoni Ordinas ens permet entrar en tota una allau de termes que apareixen sistematitzats especialment entorn de dos grans grups que abracen tant els genèrics toponímics lligats a la naturalesa com els que han resultat d’alguna intervenció humana. Els primers inclouen una llarga llista d’orònims -que humanitzen la morfologia del relleu–, geotopònims – que expliquen la naturalesa del terreny–, hidrònims i biotopònims. En el segon gran bloc apareixen els genèrics relatius al món rural i les seves construccions, a l’espai urbà, a les comunicacions, a la indústria, a l’esport i la caça..., en definitiva, un ample ventall de noms geogràfics indicadors del medi físic i de l’ocupació humana a través de les distintes activitats i usos del sòl. [de la “Presentació” de Pere Salvà Tomàs]

 

Antoni Ordinas Garau: Geografia i toponímia a les Illes Balears: la terminologia geogràfica en els noms de lloc. Palma: Editorial Moll, 2001 (Els treballs i els dies, 48); 361 pp. Presentació de Pere Salvà Tomàs; pròleg de Joan Vilà-Valentí. ISBN 84-273-4048-8.

   
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
8 de febrer de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat