Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

El passat dia 12 de novembre vàrem poder escoltar la conferència que el professor Daniel W. Gade, del Departament de Geografia de la Universitat de Vermont, va impartir sobre la geografia històrica de la vitivinicultura andina. El professor Gade va estudiar geografia a la Universitat de Wisconsin, a Madison, on entrà en contacte amb l´Escola de Geografia Cultural organitzada per Carl O. Sauer. Atret per la lectura dels viatges i pels treballs geogràfics d´Alexander von Humboldt sobre Amèrica del Sud va adreçar les seves passes cap a l´estudi d´aquest continent i, més en concret, de la regió central de la serralada andina. El seu llibre Nature and Culture in the Andes (1999), fruit del seu pregon coneixement de la geografia, la història i la cultura andina, constitueix una aportació de primer ordre de la geografia cultural nordamericana. Des de fa un cert temps el professor Gade, que és membre de la Societat Catalana de Geografia, s´ha dedicat a aprendre la nostra llengua i a estudiar el paisatge de la Garrotxa.

Per aquesta raó, el professor Gade va començar la seva conferència informant-nos, en un català més que correcte, dels treballs que té en curs sobre la ciutat d´Olot, els quals esperem veure acabats i publicats a la revista de la nostra Societat el més aviat possible. Tot seguit, en un castellà impecable, ens va oferir durant més d´una hora i quart una lliçó formidable sobre la introducció, difusió i pràctica desaparició de la vitivinicultura andina des de mitjan segle XVI fins a finals del segle XIX, amb l´aparició de la fil•loxera.

En primer lloc va explicar el paper decisiu dels ordes mendicants en la introducció de la vitivinicultura als Andes. Així, per exemple els dominics varen jugar un paper clau en la introducció de la vitivinicultura a la vall de Chancay, situada a la costa peruana, a pocs quilòmetres al nord de la ciutat de Lima. Mentre que els jesuïtes varen ser decisius en el desenvolupament de la vitivinicultura a la regió estrictament andina. També va assenyalar com la difusió de la vitivinicultura es va fer d´una manera molt ràpida i simultània al llarg de la serralada andina, ja que l´any 1550 hi havia vinyes tant a Santiago de Xile com a les rodalies de la ciutat de la Paz (Bolívia).

 

A continuació es va referir als condicionants ambientals d´aquesta primerenca vitivinicultura. Així, per exemple, va assenyalar que les valls seques situades entre els 1.800 i els 2.500 metres d´altitud són les que presentaven millors condicions per al conreu de la vinya. Per contra, els terrenys situats a més de 2.500 metres d´alçària estaven i estan exposats a fortes gelades que, en el millor dels casos, avortarien el procés de floriment dels ceps. Mentre que les vinyes emplaçades en terrenys situats per sota dels 1.800 metres i propers a la costa només podien créixer si s´utilitzaven tècniques de regadiu. Les vinyes introduïdes pels espanyols al Virregnat del Perú arrelaren amb un cert èxit al sud de Lima (Ica, Arequipa i Cochabamba), mentre que van fracassar les diverses temptatives fetes al nord d´aquesta primera ciutat.

La introducció de la vitivinicultura va anar acompanyada de la destrucció per part dels espanyols de la cultura inca i amb ella del sistema normatiu que regulava la ingesta de «chicha» per part de les poblacions indígenes andines. La «chicha» era la beguda alcohòlica tradicional de les poblacions andines, elaborada a partir de la fermentació del blat de moro amb aigua ensucrada. Aquest fet comportà un augment dramàtic de l´ebrietat per part de les comunitats indígenes i l´inici d´una difícil relació d´aquestes amb la nova beguda dels conqueridors. Al respecte, el professor Gade ens va explicar com als espanyols els desagradava la ingesta de «chicha», per la qual cosa van fer tot el possible per consumir vi. També va acompanyar la seva explicació amb una sèrie de transparències de dibuixos del llibre de Guaman Poma de Ayala.

Tot seguit, ens va explicar com els espanyols van introduir a finals del segle XVI les tècniques de la destil·lació del vi per tal de produir aiguardent. L´elaboració d´aiguardents presentava grans avantatges econòmics, ja que reduïa els costos de transport. Tanmateix, la destil·lació del vi era un procés que demanava grans quantitats de llenya, de manera que molts indígenes eren emprats en la seva recerca i transport. La producció d´aiguardent experimentà ben aviat un gran creixement i el 1610 era ja important a la vall d´Ica. Les hisendes vitivinícoles de les valls d´Ica i Nazca varen exportar pel port de Pisco, l´any 1630, 150.000 càntirs

 

d´aiguardent; i a finals del segle XVII l´aiguardent era la mercaderia més valuosa venuda al mercat de Potosí. L´èxit de la producció de l´aiguardent va ser tal que, a començament del segle XVIII, superà la del vi a la major part de les regions andines.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Nadal Piqué, Francesc (2003): "La geografia històrica de la vitivinicultura andina. Ressenya de la conferència de Daniel W. Gade a la Societat Catalana de Geografia, SCG (12 de novembre de 2003)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S91381.htm

Un cop tractat el tema de l´aiguardent, el professor Gade va centrar la seva explicació en la qüestió del declivi dels vinyars andins. Aquest es va deure, segons ell, a una sèrie de factors geogràfics, històrics i econòmics. Així, per exemple, va considerar poc rellevants els diferents decrets aprovats per la Corona des de Madrid per tal de prohibir o limitar la plantació de noves vinyes al Nou Món (1569, 1564, 1767). Més important va ser, a parer seu, l´expulsió el 1767 dels jesuïtes, ja que aquests controlaven entre el 30 i el 40 per cent de tota la producció vitivinícola de la regió andina del Perú, així com de l´Alt Perú. D´altra banda, segons ell, alguns vinyars van quedar afectats per explosions volcàniques, mentre que d´altres, per la insalubritat d´algunes valls andines com la Mizque, que es varen veure asolades pel paludisme (una malaltia exògena de la regió andina). Un altre factor que va contribuir a fer minvar d´una manera important el nombre de vinyes va ser la forta competència que va provocar l´aparició d´una altra beguda destil•lada: el «trago». La producció d´aquesta beguda, feta a partir de la destil·lació de la canya de sucre, resultava més econòmica que no pas l´aiguardent, ja que les regions productores de canya de sucre eren al Perú més extenses i productives que no pas les vitícoles.

El professor Gade va cloure la seva conferència fent unes interessants reflexions geogràfiques sobre els processos de difusió de la vitivinicultura en dos espais tan grans com el transoceànic i l´andí, duts a terme durant un llarg període de temps i que afectaren dues cultures tan diferents com l´espanyola i la dels indígenes andins. Un cop escoltada la seva conferència esperem poder-ne llegir ben aviat el text a les pàgines de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. [Francesc Nadal]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
24 de novembre de 2003
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat