Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

De la conferència de Carme Bellet, Dinàmi- ques urbanes i espais comercials. El cas de Lleida, pronunciada l'11 de desembre de 2002 a la Casa de Convalescència de Barcelona.

La història de la ciutat és també la història del seu comerç. De sempre, l'àmbit urbà ha estat l'entorn avinent per a l'intercanvi de mercaderies i serveis de tota mena. Gràcies a les explicacions de la professora Bellet, vàrem poder reconèixer aquell aparellament en profunditat per al cas de la ciutat de Lleida. De tota manera, Bellet va limitar la seva exposició a la història recent del comerç lleidatà en relació amb les transformacions urbanes i a través de la descripció de la geografia comercial de la ciutat. Va ordenar la seva dissertació en tres apartats: a) l'impacte de l'activitat comercial a l'espai urbà; b) la dialèctica entre comerç central i perifèric; i c) l'oferta comercial a la ciutat de Lleida.

La imatge comercial de la ciutat és el mirall de la globalització tan pel que fa a la varietat dels productes, a la pluralitat d'hàbits de consum i a l'especialització dels establiments. Avui, aquest fenomen ha comportat una reducció substancial de la diversitat comercial d'un lloc a altre del planeta, com el professor Mendizàbal ho va il·lustrar al col·loqui.

Avui, anar de compra es considerat com una forma d'oci i tafaneig més que no pas una necessitat ineludible per a la supervivència. A més a més, els espais comercials han reforçar el paper d'espais de relació interpersonals, els fòrums per excel·lència. Els grans centres comercials, veritables caricatures de la urbanitat, evolucionen actualment cap a imitacions de parcs temàtics. Les àrees comercials tradicionals immergides en la trama urbana, sense caricatures ni imitacions, també procuren vestir-se amb excentricitats culturals per atreure compradors. Perquè, al capdavall, les àrees comercials de tota mena són àrees de centralitat dinamitzadores de la ciutat.

 

Hauríem volgut un tractament més dilatat del tema anunciat sobre la dialèctica entre el comerç central i el perifèric. Bellet només va remarcar com la tensió actual no era pas plantejada entre petit i gran comerç sinó entre localització central i perifèrica en l'àmbit urbà. Una remarca que li va servir de nexe entre els aspectes generalistes del tema anterior i la concreció actual a la ciutat de Lleida.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2002): "Lleida : dinàmiques urbanes i espais comercials. Ressenya de la conferència de Carme Bellet a la Societat Catalana de Geografia, SCG (11 de desembre de 2002)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S90601.htm

Lleida no és precisament un exemple de ciutat extensa en el sentit de disposar d'una perifèria escampada. El pas entre urbà i regadiu és, el més sovint, molt brusc per motius d'oportunitat econòmica de rendiments alternatius del sòl i que ara no cal pas remenar. La seva geografia comercial és conseqüent amb l'aglevament de la urbanització: la concentració comercial central és abassegadora. Pràcticament no n'hi ha de perifèria. Per acabar-ho d'adobar, la localització central tradicional encara és la predominant.

El carrer Major de Lleida, el rovell de l'ou del sector comercial tradicional des de fa molts anys. Postal de començament de segle vint reproduïda de Joan Ganau: La idea de ciutat a Lleida (1992).

 

Aquesta localització central i tradicional es disposa linealment, gairebé sense buits, des de l'estació del ferrocarril fins més avall del carrer Major, el rovell de l'ou encara avui del comerç lleidatà. Les 'franquícies i sucursals de cadena' ho han vist molt clar com per instal·lar-s'hi de manera preferent durant els anys noranta i obligant a una reacció de l'empresariat tradicional del sector. Fora d'aquest sector només cal assenyalar el de Capità Vives, cap el nord-oest, amb un component d'oferta d'oci més acusat respecte el sector central tradicional així com també compta amb les poques grans superfícies comercials de la ciutat. No cal dir que aquests dos nuclis es complementen amb una munió de centralitats de barri d'abast i llindar comercials molt limitats.

D'entre els mapes de distribució comercial mostrats per Bellet caldria destacar-ne la sèrie dels tres que il·lustraven, un rere l'altre, la dels comerços d'alimentació, difosos per tota la ciutat excepte al sector central; el dels establiment d'equipament de la llar, els quals s'agrupen a les dues zones comercials esmentades més amunt; i, finalment, el dels establiment d'equipament personal concentrats en el sector tradicional central.

De tot plegat i com a conclusió, Bellet va emfasitzar el retard que arrossegava el comerç lleidatà en relació amb les noves pautes de localització perifèrica de centres comercials que s'experimenten arreu del món. La petita dimensió de gestió i de superfície dels establiments així com el molt tardà desembarcament de les 'franquícies i sucursals de cadena'. Darrerament, però, es couen projectes i es concreten realitats que poden alterar el clixé consagrat. L'anunci de grans actuacions immobiliàries al marge esquerre del Segre o l'arribada de l'AVE en són manifestacions espectaculars.

Pau Alegre, Diada de les Llúcies de 2002.

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
13 de desembre de 2002
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat