Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

El proppassat dia 21 de novembre la professora Dina Vaiou va identificar-nos i interpretar-nos els tombants de la història urbana d'Atenes a l'edat contemporània, d'ençà la independència de l'actual estat grec.

El primer tombant el va situar a la segona meitat del segle XIX amb l'establiment d'un pla d'eixample de tall germànic, de "jugar a cases", de diagonals i de radials molt acusades sobre un fons ortogonal secundari, i per a una superfície similar, en paraules de Vaiou, a la de Ciutat Vella de Barcelona. El pla va permetre crear l'escenografia urbana adient per l'època dels edificis emblemàtics del nou estat: palaus, biblioteca, teatre, etc. Aleshores, Atenes era

 

un cop de puny entorn de l'Acròpoli i el trajecte fins al Pireu es feia a camp obert. El creixement demogràfic i immobiliari fins a la Primera guerra mundial va ser feble.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2001): "Tombants en la història urbana d'Atenes. Ressenya de la conferència de Dina Vaiou a la Societat Catalana de Geografia SCG (21 de novembre de 2001)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S90121.htm

El segon tombant de la història urbana d'Atenes el va situar als anys vint del segle XX. Bona part dels grecs de la Jònia expulsats com a conseqüència dels tractats de Lausana (1923) que posava fi a la guerra greco-turca, s'instal·laren a la capital. La insuficiència d'habitatges per contenir aquella allau humana de més d'un milió de persones donà lloc a una enorme extensió del barraquisme i de tota mena de modalitats de rellogament. Una situació que, malgrat els ajuts internacionals, no se superà fins molts anys després. No s'havia pas arreglat, ni de lluny, quan esclatà la Segona guerra mundial i es produí l'ocupació nazi. La prolongació de l'estat bèl·lic del país fins a l'any 1951, la guerra civil, va significar l'empobriment general dels atenencs i del país sencer mentre els antics contendents es refeien mitjançant ajuts de reconstrucció.

 

El tercer tombant cal situar-lo als anys cinquanta i seixanta. En síntesi: són els anys del fracàs de la planificació urbanistica de les alimàries que havien volgut fer d'Atenes un banc i mirall de proves per a l'ordenament urbà racional. La manca gairebé total de disciplina urbanística en un ambient d'especulació territorial desfermada va fer debades els bons pròposits. El llegat del creixement en taca d'oli per les zones de reserva agrícola i natural no urbanitzables i el creixement en altura en la zona urbana consolidada, sense miraments per normativa de cap mena, ha estat el d'una metròpoli de gairebé quatre milions d'habitants que s'esten al llarg i ample de la plana de l'Àtica. Nombre d'habitants que segueix augmentant amb l'arribada de migrants balcànics, albanesos sobretot.

Resumint, una dissertació excel·lent sobre una ciutat, tema i contextualització que, ben lluny de semblar exòtica, va servir també per a refrescar la memòria sobre una 'prodigiosa' beneiteria que, amb un tempo semblant, va produir efectes que, com a Atenes, encara patim. [Pau Alegre]

 

Il·lustració fotogràfica: les llotges del Teatre Nacional
d'Atenes convertides en habitacles (1925).

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
25 de novembre de 2001
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat