Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

Historiador. Després de realitzar estudis secundaris a Montpeller ingressà en la prestigiosa École Normale Superieure de París, en la qual restà des de l’any 1924 fins al 1929. Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d'especialitzar-se en geografia, sota la direcció d'Albert Demangeon. El 1927 féu el primer viatge a Catalunya, per indicació de

Max Sorre, per tal de tirar endavant la seva tesi de llicenciatura, La vie industrielle dans la région de Barcelone, publicada el 1929. És en aquest viatge va ser quan entrà en contacte amb diverses figures del món intel•lectual català com Pau Vila, Gonçal de Reparaz, Pere Bosch-Gimpera o Carles Pi Sunyer, amb les quals mantindria una llarga i profitosa amistat.

"Croquis fisiogràfic i urbà de Barcelona i el seu pla, segons el prof. Pierre Vilar", annex a l'article "Barcelona" publicat en la Revue Géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 7:1 (1936); trad. cat. en Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 25 (1991), pp. 19-27.

[...més semblances]

 
Pierre Vilar
 Frontinhan, 1906 - 2003

Aportacions

 

 

Tornaria a Catalunya el 1931 amb un pla de recerca geogràfica finançat per la Casa de Velázquez. S'establí a Barcelona amb Gabriela Berrogain i, d'entre d'altres activitats, amb la recerca sempre en primer lloc, professaria a l'Institut Français de Barcelona des del 1934 fins al 1936. Salvat el llarg parèntesi obligat per la Guerra Civil d’Espanya i de la Segona Guerra Mundial, durant la qual va romandre presoner a Alemanya i Àustria, encara tornaria a establir-se a Barcelona el 1945. La seva recerca sobre Catalunya, iniciada sota el signe de la geografia en analitzar el cas de Barcelona, derivà cap al domini de la història, en adonar-se que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo. Més endavant, encara hi afegí l'estudi de l'economia. Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos (Jaurès i Labrousse), i arribà a formulacions pròpies, d'una història total d'inspiració marxista, entesa com "la sola ciència global i dinàmica de les societats".   seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
4 d'octubre de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat