Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 
 
Pere Verdaguer i Juanola
 Banyoles, 1929 - Perpinyà, 2017

Aportacions

 

 

 

El Canigó, sobre l'Empordà, de les Alberes estant
(foto de P. Alegre, 15.03.2014)

 
El 26 d’abril de 2014, la Societat Catalana de Geografia va realitzar una sortida d’estudi a Perpinyà. El dimecres anterior, s’hi havia celebrat la diada de Sant Jordi, però es veu que hom havia reservat forces per al cap de setmana, perquè aquell dissabte, a la tarda, en una parada al carrer, vam trobar Pere Verdaguer, al peu del canó, signant llibres, tal com s’esqueia amb un professor i escriptor esdevingut activista de la cultura catalana al Rosselló. El president Josep Oliveras i jo mateix vam tenir l’oportunitat i l’honor de saludar-lo i xerrar-hi una estona.

Pere Verdaguer va arribar de ben jove a Perpinyà, amb els seus pares, en l’exili de molts rere la Guerra Civil. S’hi va establir i, amb el temps, adquirí la nacionalitat francesa. De primer anà a estudi a Illa i després cursà la carrera de lletres a Montpeller. Fou professor d’institut i aviat passà a impartir llengua i literatura catalanes a la Universitat de Perpinyà, fins que s’hi jubilà en 1994. Compaginà tothora aquesta tasca docent, amb la d’escriptor, periodista i promotor de la cultura catalana a la Catalunya del Nord. Com a periodista,

 
col·laborà en la premsa de les dues bandes de la ratlla de França: L’Indépendant, Midi-Libre, La Vanguardia, Avui, Tretzevents i Serra d’Or, entre d’altres capçaleres.

La seva producció bibliogràfica és àmplia fins atènyer una seixantena de títols i d’una marcada diversitat temàtica. Sense voler esmentar tots els camps de què s’ocupà, podem dir que és autor de novel·la per jovent, treballs de dialectologia catalana, assaig sobre llengua i política, i d’unes memòries. Valguin com a exemples de cada gènere citat, El cronomòbil (1966), El català al Rosselló (1974), Entre llengua i literatura (1993) i De la cultura a la política: assaig sobre la crisi de les ideologies (1995), i Pàgines d’un exili extraordinari (2002). Com a activista en pro de la cultura catalana, a més dels diaris i les revistes, sovintejà la ràdio, però sobretot es distingí com un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC) i un dels responsables, en els seus inicis, de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent, de la qual fou secretari general.

 

 
Des de 1993, era membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’any 1983 havia estat distingit amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya i en 2016 rebé la Medalla d’Honor de la vila de Perpinyà. L’1 de desembre darrer la Casa dels Països Catalans de la Universitat de Perpinyà dedicà a Pere Verdaguer una jornada d’homenatge i de reconeixement de la seva obra, en el decurs de la qual hom el considerà «una personalitat imprescindible per a comprendre la vitalitat i la realitat de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya del Nord», tal com consta al web de l’IEC. [Enric Bertran]

 

[...més semblances]
 

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
10 de maig de 2017
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat