Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

 

 

Aquest mapa, amb el títol "A Barcelona falta gent!", acompanya l’article “L’ajuda dels immigrants”, publicat a Ressò, núm. 4 (maig 1951). Al peu, s’hi indica que els immigrants arribats a la ciutat es poden xifrar en 150.000 i s’hi aclareix: “La massa situada al damunt i a la dreta de Barcelona, correspon als vinguts de les contrades del Principat de Catalunya.”

 

 

Al llibre La cultura catalana:entre la clandestinitat i la represa pública, Joan Grases és retratat com a “catalanista abrandat ... conspirador de mena, inaferrable i misteriós, disposat a col·laborar amb tothom, amb connexions diverses en l’àmbit més radical del nacionalisme i conegut de la policia,” i s’hi afegeix que “tenia a casa una ciclostil amb la qual tirava fulls clandestins.”

Aquest alumne de l’Institut-Escola fou secretari de propaganda de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) durant la Guerra Civil. En 1939, s’exilià a Montpeller, on entrà en contacte amb la Résidence des Intellectuels Catalans, que acollí refugiats com Pompeu Fabra, Carles Riba i Rovira i Virgili. Joan Grases formà part d’un actiu grup d’estudiants -amb Alexandre Cirici, Heribert Barrera, Josep Pallach i Jaume Picas- que constituïren la Colònia d’Estudiants Catalans, durant el curs 1939-40, i obtingueren autorització per cursar estudis al liceu i a diverses facultats universitàries.

Joan Grases tornà a Barcelona en 1941 i prestà cinc anys de servei a l’exèrcit. En 1945 s’integrà al grup nacionalista dirigit per Joan Ballester Organització de Resistència Nacional (ORN), conegut també com a Grup Bandera, perquè editava Bandera del Poble Català. Grases hi impulsà la reorganització del Bloc Escolar Nacionalista (BEN), que edità Redreçament. La consolidació de la dictadura provocà la desaparició de l’ORN i l’encaminà cap a la resistència cultural.

Els anys a cavall dels quaranta i cinquanta, Joan Grases freqüentà les trobades de caire geogràfic i literari que Josep Iglésies muntava a la seva casa del passatge Permanyer, on establí contacte amb Ramon Muntanyola, rector dels Omells de na Gaia i habitual d’aquestes reunions. Mn. Muntanyola editava clandestinament, en una impremta de Tàrrega, la revista Ressò, un exemple de resistència cultural considerat un dels precedents no reeixits de Serra d’Or. Grases hi féu

[...més semblances]

 
Joan Grases Rueda
 Barcelona 1921 – 1982

Aportacions

 

de distribuïdor a Barcelona, administrador i redactor en cap. Per iniciativa seva, la coberta posterior es dedicà a la geografia. A la del núm. 3 hi ha un croquis de la transhumància fet per un jove geògraf, Joan Vilà-Valentí. Als números següents, tractà temes com el despoblament de les terres catalanes, la distribució de l’activitat econòmica o les collites vi i arròs, amb sengles mapets dels Països Catalans.

Als números 4 i 5 de Ressò, Grases signà un parell d’articles sobre immigració (“Xifres sobre la immigració” i “L’ajuda dels immigrants”), que suposem relacionats amb les dues conferències que pronuncià, a ca l’Iglésies i a la UEC, la primavera de 1950. En aquesta mateixa revista, publicà articles sobre temes històrics (“Quan València era més gran que Catalunya”), polítics (“La missió dels Estats Units d’Amèrica”) i patriòtics (“Com es retroba un tros de pàtria”). També com a articulista, signà les col·laboracions “El secret del Pla Marshall” i “La natalitat a Catalunya” a Antologia.

Joan Grases desenvolupà aquesta activitat clandestina mentre es guanyava la vida com a comptable en una empresa de materials per a la construcció, on feia d’enllaç sindical. Ressò edità dotze números i assolí un tiratge de 3.000 exemplars, entre 1951 i 1952, fins que, a les envistes del XXXV Congrés Eucarístic, Grases fou retirat de la circulació durant un mes i la revista clausurada per causa de la seva publicació en “lengua vernácula” i amb una orientació “católico-separatista,” sigui dit amb els termes de les diligències instruïdes.

En 1953 encetà l’edició de la «Nova Col·lecció Lletres», que arribà a publicar sis o set novel·les, entre les quals Dotze bumerangs, de Josep Maria Espinàs, i que continuà l’editor Santiago Albertí. En 1954 marxà a França i no en tornà fins 1978. [Enric Bertran, a partir sobretot de Joan Samsó (1994), La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública]

 

 

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
12 de desembre de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat