Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
   
Jaume Codina i Vilà
 El Prat de Llobregat 1923 – 2007

Aportacions

 

 

El 1418 es produí un fet, aparentment de poca importància, que entranya la més gran importància en relació a la formació del futur nucli humà: l'establiment del dret de tallar carn i vendre'n al Prat de Sant Boi, concedit pel batlle general de Catalunya a Bernat Gual, pagès de l'illa de Banyols [...] La concessió no parlà del Prat de Sant Boi , però l'àmbit de la facultat en exclussiva , ben clar, encloïa els límits següents: "Ultra de Lupricato versus villam Sancti Baudilii de Lupricato a ponte qui ibi supra dictum rivum est sequendo dictum rivum usque ad mare ex una parte, et ex alia parte a dicto ponte sequendo Iter Regium qua tenditur ad Castrum fidelium usque ad rechum de Sales, et inde sequendo dictum rechum usque ad stagnum de Remolar et inde dictum stagnum sequendo usque ad mare". És a dir, que com podem comprovar en el gràfic, l'illa de Banyols quedava inclosa en els límits de la concessió, tot i que hom no en fes menció. [...] Amb els seus límits amplíssims, molt probablement demanats pel propi sol·licitant, al concessió constitueix alhora una revelació i una anticipació: la revelació d'un fet geogràfic i l'anticipació d'un fet històric. [...] La situació de la carnisseria al mas Gual, equidistant demogràficament, punt neuràlgic del Delta al peu de la Carrera Bovatera i al pas de barca, és l'impuls que ho origina tot, l'element creador i unificador.

Els fragments de text i el gràfic han estat recollits del capítol "Com neix un poble" del llibret la portada del qual teniu en capçalera, editat per Rafael Dalmau l'any 1969.

 

Historiador, filòsof i pedagog, deia l’esquela mortuòria de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Sens dubte, un bon resum d’una personalitat polièdrica, però hi hem d’afegir, si més no, geògraf i polític. Llicenciat en Filosofia i Lletres (1948), es doctorà en geografia (El Delta del Llobregat. Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX, 1970; Ed. Ariel 1971), amb la primera tesi redactada en català del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. Es dedicà a l’ensenyança, fent classes d’història i de llatí, i arribà a obrir una escola, el Liceo Pratense (1950-72), abans que hi hagués cap centre públic al Prat. Posteriorment, treballà al Parvulari Montserrat (1973-1982). Fins a jubilar-se, féu de tècnic a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Com a polític, fou alcalde del Prat de Llobregat (1957-1964), càrrec del qual dimití i fou represaliat.

Home de veleïtats literàries, contribuí a fundar la revista clandestina Batec i els periòdics locals Prat i Delta. Home compromès socialment i cultural, impulsà diverses associacions que formen part de la societat civil pratenca

 

i baixllobregatina, com ara i entre d’altres els Amics del Prat (1956) i el Centre d’Estudis del Baix Llobregat (1974), entitats de què fou president durant força temps. Però on Jaume Codina excel·lí en gran mesura fou com a historiador local, fins al punt d’esdevenir un referent indiscutible de la historiografia de la comarca. La seva producció és àmplia i novedosa. Aquí només citarem quatre obres a tall de mostra, dues de capitals, La gent del fang (el Prat: 965-1965) (1966) i la ingent sobre Els pagesos de Provençana (984-1807) en dos volums (1988), i dues de recents, ressenyades en aquest Obrador Obert, Les famílies santboianes (segles XIV-XIX) (2000) i La vida i la mort al Delta del Llobregat (segles XIV-XIX). Qüestions de demografia històrica (2002). Són llibres que demostren ben a les clares que Jaume Codina mai no deixà de treballar mentre les forces l’acompanyaren.

El 1994 li va ser concedit el títol de Fill predilecte del Prat de Llobregat i el 1995 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. [Enric Bertran / Pau Alegre]

 

[...més semblances]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
29 de maig de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat