Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

Emili Canals tingué el magisteri com a primera vocació, cosa no pas estranya en una família dedicada al mestratge de la canalla: la seva mare fou durant molts anys mestra a Camprodon; la seva germana, Dolors Canals, fou una de les introductores del mètode Montessori des de la Casa dels Nens, escola de l’Ajuntament de Barcelona; més tard, la seva filla, M. Antònia Canals, va organitzar el parvulari de l’escola Talitha, una de les pioneres de l’ensenyament en català els anys a cavall dels cinquanta i seixanta! i fou membre del grup fundador de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. No ha de sorprendre, doncs, que Emili Canals s’orientés cap a l’ensenyament dels més petits. Ho féu, sense títol, però amb vocació, a l’escola del Patronat Domènec de Gràcia, sota la direcció d’Artur Martorell. Tot això... mentre estudiava enginyeria.

Emili Canals hagués volgut ser enginyer de camins, canals i ports, però els migrats recursos econòmics d’una família modesta li impediren d’anar a Madrid, l’únic lloc on s’impartien aquests estudis abans de la guerra 1936-39. En

 

lloc d’això, es graduà com a enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (1925), si bé la seva tasca professional s’orientà tossudament cap a les infraestructures hidràuliques, i esdevingué Ajudant d’Obres Públiques (1930): treballà als canals del riu Taibilla, a Múrcia; a les illes Canàries, on participà en un projecte no realitzat de muntar una dessaladora d’aigua de mar a Lanzarote; a la resclosa de Serinyà, aigües amunt de Crespià, i a la presa parada al Ter, entre Camprodon i Sant Pau de Seguries.

En 1935 acabà estudis d’especialització en enginyeria sanitària. Uns anys abans, en 1929, s’havia tret el títol de mestre, a l’Escola Normal de Barcelona. No sabem si fou aquí on entrà en contacte amb Pau Vila o fou a la secció de Geografia del Centre Excursionista de Catalunya, entitat on desenvolupava una de les seves grans aficions, el muntanyisme. Tant se val! El 1936 entrà a formar part del grup de membres de la Societat Catalana de Geografia que veieren les seves activitats truncades per la guerra civil i el seu posterior desenllaç.

 
Emili Canals i Ferrer
 Ripollet 1887 – Barcelona 1939

Aportacions

 

 

 

 

 

Home de pensament catalanista, Emili Canals fou membre de la Lliga, proper als ideals d’Acció Catalana i Unió Democràtica de Catalunya, coreligionari de Carrasco i Formiguera i Roca Caball. Home de fermes conviccions religioses, rebé una missa funeral a la catedral de Barcelona, pocs dies després d’acabada la guerra. [Enric Bertran i Juan Manuel García Ferrer. Les dades d’aquesta semblança ens han estat gentilment facilitades, en bona mesura, per M. Antònia Canals, filla del biografiat.]

 
 

 

La planimetria a 1:25 000 del terme municipal de Ripollet (1918) per al Mapa Topográfico Nacional de España dóna una bona idea de la vila vallenca cap a l'època del naixement d'Emili Canals [Imatge recollida a la Cartoteca Digital de l'ICC].

[...més semblances]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
24 de febrer de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat