Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

Esquema de la repartició dels diversos tipus de paisatges catalans. Els espais puntejats corresponen a les grans planes; els de ratlla contínua a les muntanyes hercinianes; els de ratlla interrompuda als deltes. Recollit de El paisatge de Catalunya (1928; reed. 2004), p. 16.

Va estudiar a la Facultat de Ciències de la Sorbona de París i professà la geografia física en aquell mateix centre entre 1901 i l'inici de la Primera Guerra Mundial, quan investigava la geologia d'Andorra. En negar-se a prendre les armes contra els alemanys, no pogué retornar al seu país i és aquest el motiu pel qual romangué a Catalunya des de 1914 fins a l’inici de la Guerra Civil d'Espanya.

 
[...més semblances]

 

 
Marcel Chevalier
 Nantes 1876 - Concremiers, Indre 1945

Aportacions

 

 

 

Durant els 23 anys a Catalunya, Marcel Chevalier va publicar articles i llibres sobre geologia i geografia física de Catalunya i Andorra, profusament il·lustrats amb mapes i gràfics de la seva mà i es relacionà amb els geòlegs més importants del període, com Norbert Font i Sagué, Jaume Marcet o Josep Ramon Bataller. Entre d’altres projectes professionals, cal destacar la seva col·laboració amb els treballs del Mapa Geogràfic de Catalunya 1:100 000 amb l’aportació d’aixecaments topogràfics de diverses zones pirinenques. Arribà a ocupar una plaça de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1933 fins al curs 1936-37. Corol·lari de la seva participació continuada en la vida cultural barcelonina, el 1936 s’adherí a la Societat Catalana de Geografia tot just fundada.

Segons paraules de Lluís Solé i Sabarís, Chevalier és el final d'una època de fer geologia --la "morfotectònica estructural"-- que es reflecteix en un dels seus llibres més coneguts, Geografia física de Catalunya (1934). El fet que també es relacionés amb els geògrafs catalans, com ara Pau Vila, va fer que publiqués una sèrie de textos importants per a la història de la geografia catalana. D'això és un exemple El paisatge de Catalunya (1928), una visió molt interessant del paisatge natural de Catalunya del primer terç del segle XX. Chevalier és, doncs, una figura peculiar dins de la geografia catalana, ja que en una època en que tothom feia geografia regional, ell es va dedicar a un camp temàtic molt específic: la geografia física. [Enric Mendizàbal]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
15 d'octubre de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat