Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

La primera notícia que tenim de Hermann Kreye data de 1925, any en què ingressà al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), com a soci de les seccions d’arqueologia, arquitectura, enginyeria, muntanya i fotografia. La segona dada correspon a finals dels anys vint, època en la qual era directiu de la Compañía Hispano Americana de Electricidad (CHADE), l’empresa de negocis hidroelèctrics propietat de Francesc Cambó, quan aquesta amplià les seves inversions a l’Argentina i hi construí la Supercentral tèrmica de Puerto Nuevo, aleshores una de les més grans del món. La tercera notícia és de 1935, data en què es va fer soci de la Societat Catalana de Geografia, tot just fundada l’entitat, i s’hi registrà com “Germà Kreye Frerk,” amb domicili a la Via Laietana, 30, probablement la casa del líder de la Lliga.

Cercant per Internet, vam ensopegar amb el llibre d’un Hermann Kreye titulat Hermanns Befreiungskämpfe gegen Rom / die Barusschlacht und ihre Örtlichkeit (Hannover, 1930, 2a ed.), que tracta, tal com diu el títol, de la lluita d’alliberament dels germànics contra Roma. L’obra mira de situar geogràficament les

conteses de les legions romanes contra les forces d’Ermini, entre les quals la famosa batalla de Teotoburg, coneguda pels romans com la clades variana (ço és, el desastre de Var) *. Amb absoluta seguretat, no podem afirmar que aquest Hermann Kreye sigui el mateix personatge de Barcelona. Tanmateix, l’enfocament de l’obra i l’interès del directiu de la CHADE per la geografia bé ho permeten de suposar, i, a més a més, l’exemplar conservat a la Biblioteca de Catalunya porta una dedicatòria i signatura autògrafa de l’autor, datada a Barcelona el mateix any 1930 d’edició.

Sabem que, just començada la Guerra Civil, Hermann Kreye ja era fora d’Espanya, perquè als Dietaris de Joan Estelrich (Quaderns Crema, 2012, p. 234), s’hi llegeix: “Ginebra, 19 d’agost de 1936 ... Després vaig saludar a Kreye, que estava amb ell [Sayós] i havia fugit després d’haver estat amenaçat de mort. La condició d’alemany no li servia de res, perquè s’havia naturalitzat espanyol. Tots dos partien cap a Zuric, i suposo que portaven grans afers de col·locació de capitals. La CHADE deixarà d’estar instal·lada a Barcelona i tot això perdrà d’impostos el fisc espanyol.”

 

 

 

[...més semblances]

 
Germà Kreye Frerk
 Hannover 1887 – Lisboa 1942

Aportacions

 

 
 

El professor Borja de Riquer, en una amable comunicació, ens ha apuntat la possibilitat que Hermann Kreye (a Riquer, li constava el cognom Kreyre) fos un alt comissionat de l’empresa belga SOFINA (Société Financière de Transports et d’Entreprises Industrielles), que era propietària aleshores de la CHADE. Això podria explicar que Kreye arribés a Barcelona, com a directiu d’aquesta empresa hidroelèctrica, cobrant un sou molt alt (duplicava amb escreix els d’altres directius de semblant rang).

Especulacions a part, Riquer ens informà que Kreye, amb l’esclat de la Guerra Civil, talment com la majoria dels executius de la CHADE a Barcelona, es refugià a Brussel·les, on es reorganitzà l’administració de la CHADE, a la seu de SOFINA. El maig de 1940, amb la invasió alemanya de Bèlgica, van haver de fugir a Espanya, amb passaports espanyols. Després, els executius de la SOFINA, i en part de la CHADE, s’instal·laren a Lisboa, on la SOFINA controlava les companyies de tramvies i d’electricitat. Riquer, suposava que Kreyre s’hi deuria de quedar, treballant en alguna de les empreses portugueses de la SOFINA, mentre els peixos grossos van anar a Nova York l’agost de 1940. De fet, per l’esquela a La Vanguardia feta publicar per la seva esposa i fills, ens consta que Hermann Kreye morí a la capital de Portugal en 1942. (Pau Alegre i Enric Bertran].

 

(*) Devem i agraïm la interpretació de les dues planes del llibre de Hermann Kreye que reproduïm com a il·lustració a Mercè Alegre.

 

 

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
7 de gener de 2015
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat