Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

Geòleg, deixeble de Marcet i Riba, San Miquel de la Cámara i Solé i Sabarís. Fou un notable excursionista, alpinista (escalà la paret nord del Pedraforca) i espeleòleg. Es llicencià en Ciències Naturals (1932) a la Universitat de Barcelona. Fou professor a les universitats de Barcelona, Oviedo i Madrid, on també ocupà càrrecs directius al CSIC. Estudià la tectònica i l’estratigrafia de les serralades hercinianes

de la península Ibèrica i signà molts treballs sobre estructura i morfologia dels Pirineus i els Prepirineus, i sobre hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani, que van culminar amb el primer mapa geològic d’Andorra a escala 1:50 000 (1936-39) i la tesi doctoral Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los Catalánides (1943).

 
Nadal Llopis i Lladó
 Barcelona 1911-
 Sant Vicenç dels Horts 1968

Aportacions

 

Des de la càtedra de Geografia Física, a la Universitat d’Oviedo, va fundar la revista Speleon, element clau en el desenvolupament de l’espeleologia científica, i realitzà nombrosos treballs sobre estructura i tèctònica de la Serralada Cantàbrica. Fou el primer catedràctic d’estratigrafia a Madrid, des d’on introduí aquesta especialitat a la resta d’universitats espanyoles i on es dedicà a investigar sobre els Montes de Toledo i la hidrologia de la Manxa. Fou un dels fundadors de l’editorial Alpina, de Granollers, on publicà nombrosos treballs de divulgació. [Enric Bertran, tenint davant l’entrada de la GEC, vol. 9, p. 287, signada per Joan Rebagliato]


"El Sistema Mediterrani en relació amb les restants unitats estructurals de Catalunya, segons Llopis Lladó: 1. Maestrat; 2. Vall de l'Ebre; 3. Depressió de Móra; 4. Depressió Central; 5. Camp de Tarragona; 6. Penedès; 7. Vallès; 8. La Selva; 9. Empordà; 10. Pirineus." Bloc diagrama i peu explicatiu extrets de Geografia de Catalunya, vol. I. Barcelona: Aedos, 1958; p. 114.

[...més semblances]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
7 d'abril de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat