Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

<<< retrocedir  El 1939, en hores foscants, la família Iglésies s’instal•là a Barcelona, on Josep podia passar mig desapercebut bo i fent escapades fins a la Riba per menar la fàbrica. És aleshores quan, sobreposada a les línies de treball iniciades abans de l’ensulsiada, enceta la que podríem anomenar com demogràfica. Passaria anys copiant, amb paciència de benedictí, els noms i les xifres dels fogatges de Catalunya als arxius barcelonins i madrilenys. Obra callada i de testimoni que, sortosament, seria publicada temps a venir. Tanmateix, Iglésies maldà ben aviat per aplegar de bell nou els cenacles intel•lectuals barcelonins de la seva coneixença. A mitjans dels anys quaranta organitzava lectures poètiques al seu domicili del passatge Permanyer, així com el posava a disposició de l’IEC per a les seves reunions científiques. Des de 1947, i fins ben entrats els anys seixanta, la Societat Catalana de Geografia hi disposà d’un aixopluc discret per a donar continuïtat a les seves conferències. Sense la sol•licitud i la tenacitat de Josep Iglésies és ben segur que en aquells anys la Societat no hagués cantat ni gall ni gallina i qui sap quant temps hagués trigat a ressorgir.

[...més semblances]

El 1950, Iglésies, considerant potser que ja havia pres les mides al règim, les volgué eixamplar, almenys en l’ordre territorial. Se’n sortí a organitzar les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, amb periodicitat anyal, la primera de les quals se celebrà a Martorell aquell mateix any. Aquestes Assemblees han constituït ben bé fins avui una eina molt efectiva per aplegar, estimular i orientar els erudits i els estudiosos locals, posant-los en contacte amb els que tenien accés fàcil als centres universitaris de Barcelona. A més d’una producció editorial renovada en els camps de la delimitació territorial, de l’excursionisme, els anys cinquanta veieren l’aparició de les primeres grans obres de compilació de les fonts de la demografia catalana antiga.

Però per sobre de tot, d’aquell decenni dels cinquanta cal destacar la seva participació en la magna Geografia de Catalunya, editada per AEDOS i dirigida per Solé Sabarís. Iglésies fou un dels quatre membres del consell de redacció. En el volum general (1958-1963) reeixí amb els capítols dedicats a la població i a la geografia urbana, i en el tercer (1968-1974) hi redactà com a expert les comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat, la Conca de Barberà, el Camp de Tarragona i l’Anoia.   seguir >>>

 
Josep Iglésies i Fort
 Reus, 1902 - Barcelona, 1986

Aportacions

 

 

"Selma", dibuix de Joan Dolçafel, pseudònim de Josep Iglésies, inclòs en el seu llibre: Les ciutats del món. Barcelona: Editorial Arca, 1948; 2a. ed.: Editorial Montblanc-Martín, 1987; pàg. 101.

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
4 d'octubre de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat