Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

Arquitecte, urbanista, historiador de l’art i polític. Després de fer d’arquitecte municipal a la seva vila nadiua, es traslladà a Barcelona, on desenvolupà el gruix de la seva activitat com a artista modernista: hi construí la casa Martí (Els Quatre Gats), les cases Macaya i Amatller, la Casa de les Punxes i la fàbrica Casarramona. La seva obra traspua un esperit historicista que es manifesta en una arquitectura moderna i nacional, i que esperonarà la recerca erudita de l’arquitectura religiosa medieval.

 

Com a polític, Puig i Cadafalch fou un membre destacat de la Lliga Regionalista, primer regidor a l’Ajuntament de Barcelona, després diputat a corts per Solidaritat Catalana i finalment president de la Mancomunitat de Catalunya, en morir Prat de la Riba. En el camp de la política cultural, val la pena destacar l’organització que féu de la Junta de Museus i la seva participació en el grup fundacional de l’Institut d’Estudis Catalans, des d’on impulsà les excavacions d’Empúries i la recollida de frescos romànics.

[...més semblances]

  Distribució d'una planta de la Casa de les Punxes (Barcelona, 1904), per Josep Puig i Cadafalch.
 
Josep Puig i Cadafalch
 Mataró 1869 – Barcelona 1956

Aportacions

 

 

Com a president de la Mancomunitat, estengué la xarxa telefònica, bastí una xarxa de biblioteques populars, esperonà la difusió de noves tècniques agroramaderes, inicià la publicació dels mapes geogràfic i geològic de Catalunya i creà el Servei Meteorològic.

La Dictadura de Primo de Rivera significà la fi de l’activitat política de Puig i Cadafalch ensems que l’aturada o alteració dels seus projectes urbanístics: l’exposició de Montjuïc i l’agençament de la plaça Catalunya. A partir d’aquest moment, es refugià en els estudis històrico-arqueològics, iniciats amb L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18), que li proporcionaren un gran prestigi internacional. Com a historiador de l’art, signà una valuosa producció escrita: La geografia i els orígens del primer art romànic (1930), L’arquitectura romana a Catalunya (1934), L’architecture gothique civil en Catalogne (1935) o L’escultura romànica a Catalunya (1949-52), entre d’altres. [Enric Bertran]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
28 de novembre de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat