Dimarts, 22 de maig.

Dimarts, 29 de maig.

Dijous 17 de maig, de 18 a 21 h., a la sala Nicolau d’Olwer de l'IEC (Barcelona) :
Els esports d’aventura a Catalunya. Escenaris i dinàmiques per Carlos GUARDIA, Luís OUTEIRO i Alex MIGUEL.

L’increment del temps de lleure, juntament amb els hàbits de consum que caracteritzen les societats de final del segle xx i principi del xxi, han propiciat l’aparició i la progressiva consolidació d’un seguit d’activitats fisicoesportives i d’oci que tenen com a escenari el medi natural. Algunes d’aquestes activitats es caracteritzen per incloure un elevat component actiu, de manera que a l’hora de classificar-les es poden ubicar sota el paraigua dels denominats esports d’aventura, segment que abraça l’escalada, l’espeleologia, el senderisme, l’alpinisme, la vela, el surf i un llarg etcètera. Ara bé, la implantació territorial d’aquestes activitats es troba condicionada per un seguit de criteris geogràfics

que determinen el foment d’una activitat o una altra i el seu grau de desenvolupament. En aquest sentit, hom pot trobar que en algunes zones de Catalunya s’ha produït una autèntica especialització d’algunes d’aquestes activitats, les quals han esdevingut una estratègia de diversificació econòmica. Aquesta sessió persegueix un doble objectiu: per una banda, donar a conèixer els factors geogràfics que expliquen la dimensió territorial dels esports d’aventura a Catalunya i, per l’altra, veure el paper que pot tenir aquesta activitat en el desenvolupament econòmic local d’una zona concreta de Catalunya.

Dissabte 19 de maig, el matí, al Port Olímpic (Barcelona) : La geografia dels esports nàutics als Països Catalans per Luís OUTEIRO.

L’anàlisi de la dimensió geogràfica dels esports ha estat molt poc desenvolupada des del món acadèmic, i la dels esports que es practiquen a l’aigua és pràcticament inexistent. Així, amb aquest curs, tenim per objectiu fer una aproximació transversal (geogràfica, social, econòmica, física i ambiental) de les relacions entre els esports nàutics (vela, windsurf, surf, SUP, kitesurf i piragüisme) i la ciència geogràfica. Específicament tractarem l’anàlisi de les sinergies socioeconòmiques i les potencialitats econòmiques que generen aquests esports, l’anàlisi teòrica dels factors geogràfics que influeixen i determinen la pràctica dels esports nàutics, i l’anàlisi teòrica de les dinàmiques ambientals que causen, directament o indirectament, aquests esports. Com a colofó de l’anàlisi teòrica, considerem oportú oferir la possibilitat de realitzar una part pràctica d’un dels esports que analitzem amb un bateig de vela a bord d’un veler de deu metres d’eslora per les aigües del Barcelonès i del Maresme. La part pràctica inclourà un patró professional i la sortida serà d’aproximadament tres hores. Amb aquest bateig aprofundirem en les relacions entre aspectes pràctics de la vela i la geografia física (oceanografia, climatologia i meteorologia, geografia costanera i litoral). Durant la sortida podrem aprendre els aspectes bàsics de la navegació a vela, incloses la tecnologia naval (estructura del vaixell), les maniobres, la teoria de la vela, els rumbs, els nusos, el vent i la seguretat a la mar.

Dissabte 26 de maig, tot el dia, al massís de Montserrat : Vies ferrades a Catalunya per Alex MIGUEL.

Tot i ser al cor del país i ser un símbol de Catalunya, no va ser fins ben entrada la segona meitat del segle passat que no es van explorar les parts més inaccessibles del massís de Montserrat. Aquest ha sigut el cas de la regió d’Agulles o d’Ecos, que han romàs aïllades i impenetrables i que han donat peu a un munt de teories i llegendes del que s’hi podria albergar en un lloc tan inhòspit. Actualment, gràcies a la feina desinteressada d’associacions, escaladors i altres amants d’aquesta muntanya, podem descobrir aquests racons màgics. Això sí, l’orografia aquí és qui marca les regles. Hem de salvar passos equipats amb cadenes i cordes, ferrades, grimpades, ràpels i altres obstacles amb cert grau de compromís, sempre sota la supervisió d’un guia. Agafant com a punt de partida el monestir de Santa Cecília, prenem el GR 172, més conegut en aquest tram com a «camí de l’Arrel». Aquest camí suau ens servirà d’escalfament i ens donarà una magnífica visió dels impressionants murs de la cara nord. Remuntarem el canal de la Font de Llum, i pararem a la curiosa surgència natural que dóna nom al canal. Arribarem finalment al portell de Migdia. Un cop en aquest punt, comencen les dificultats tècniques. Ens haurem d’enfilar pel canal dels Micos i entendrem el perquè d’aquest topònim. Aquest esforç tindrà la seva recompensa un cop arribem a la sorprenent talaia que forma el cim de l’Eco Superior (1.225 m), per a molts la millor vista de Montserrat amb diferència. Tot el que puja ha de baixar. Ho farem mitjançant un ràpel que ens ajudarà a superar un ressalt que ens barrarà el pas a la miranda d’Ecos. Seguirem un camí molt desdibuixat per arribar a la poc freqüentada miranda dels Aurons. Aquí podrem gaudir d’unes vistes privilegiades. En el camí de descens haurem de sortejar el conegut pas de l’Esfinx per tal d’arribar al coll del Miracle. Finalment, anirem a retrobar el camí de l’Arrel, que ens durà, de nou, al punt de partida. Aquesta activitat exigeix un nivell de forma física mitjà. Absteniu- vos de participar-hi si patiu de vertigen. Material obligatori: roba còmoda, abric, guants, ulleres, botes de muntanya, aigua i menjar lleuger. Si patiu de cap tipus de dolència o malaltia, és important que ho comenteu al guia abans de la sortida i que us endugueu la medicació corresponent.